Và al contegnud

Pagina principala

De Wikipedia
Benrivad in su la Wikipedia in lengua lombarda
L'enciclopedia libera qe tuts i pœl dar una man a scriver
con 80 254 vox

Acess segur
Version standard

Clica chì per vardà l'indes di pagine Varda l'index   Varda la Guida essenziala   Pajina principala in Nœva Ortografia Lombarda   Dervir un cunt    Wikisource in Lombard    Wikizionari in Lombard

Vox ind la vedrina

La foto ofizial del prinzip Giovann Adamm II

El Giovann Adamm II de Liechtenstein (in todesch: Hans-Adam II von Liechtenstein; nomm intregh in todesch: Johannes Adam Ferdinand Aloys Josef Maria Marko d'Aviano Pius von und zu Liechtenstein; Zurigh, 14 de febrar del 1945) a l'è 'l princip del Liechtenstein, a partì del 1989.

El gh'ha anca i titoi de Duca de Troppau e Jägendorf e de Cont de Rietberg e l'è el monarca el pussee scior d'Europa, cont on patrimoni de squasi cinch miliard de dollar.

El nass a Zurigh el 14 de febrar del 1945, fioeu del princip Francesch Giusepp II e de la soa miee Giorgina de Wilczek. Oltra a la cittadinanza del Liechtenstein el gh'ha anca quella de l'Austria.

In del 1965 el va a studià gestion a l'Università de San Gall, anca se 'l voreva studià in del camp umanistegh o de la fisega. El se laurea cont ona tesi in su l'informatizzazion del settor bancari in del 1969, in del midemm ann el se marida cont la Maria del Liechtenstein.

El tacca donca a lavorà per sistemà el business de familia, ch'a l'era in d'on stat gramm, tant de menà el pader, che l'eva perduu i patrimoni in Cecoslovacchia, che costituiven squasi el 90% di patrimòni de familia, a causa di decrett Beneš, a vend part del patrimoni artistegh per finanziàss.

El tacca a reorganizzà la LGT Bank, prima gestida in manera fallimentara di familiar del pader, de familia cont i principi che l'eva cognossuu in la soa pratega a Londra e in di agn '70 el ciappa el contròll anca di aziend di Liechtenstein in Austria. Tornaa in pee i business de la familia el voreva tornà a studià a l'università, ma in del 1984 el pader el ghe passa el poder esecutiv.

(Va inanz)

A l' savivet qe ...

Logo doperad de la falla

Log4Shell (CVE-2021-44228) a l'è una vulnerabilità zero-day che la permet l'esecuzzion de codes arbitrari de remot a travers del popolar framework Java Log4j, nonziada del team de sigurezza de Alibaba a Apache el 24 de november 2021 e nonziada in publegh el 9 de dicember 2021, in principi doperada soratut per tacà i server de Minecraft.

Determinada de 'na valutazzion impropria de 'n input minga fidad in del cas di supleghe LDAP e JNDI quand che gh'è un lookup, l'è stada ciamada "la vulnerabilità la pussee critega de la decade passada" e l'ha ricevud on pontegg de gravità CVSS de 10, o ben el pussee volt.

La permet, grazzia al JNDI, de eseguì di programa a scerna de l'atacant in su 'n sistema remot, e l'è donca possibel installà di malware, di ransomware o di programa spia, ma a l'è anca possibel doperàlla domà per robà di informazzion reservade del computer.

(Va inanz)

Ind i oltre lengue...

I dex Wikipedie con plussee articoi: Ingles, Cebuan, Todesc, Svedes, Frances, Olandes, Russ, Spagnœl, Italian, Arab Egizian

Oltre lengue minoritarie: Piemontes, Catalan, Sardegnœl, Galles, Galizian, Ciovaç, Alemann, Sicilian, Tatar de Crimeia, Mannes.

Un proverbe a cas

Ocio!

  1. La lengua lombarda la g'ha miga un standard parlad o scriit, donca in su la Wikipedia i se dopera plussee de ortografie. L'è conseiad doperar-n vuna in tra la Scriver Lombard e la Nœva Ortografia Lombarda, ma i g'è anc dei grafie locai; per savir-n plussee, varda i ortografie acetade.
  2. La Wikipedia la garantess miga i so contegnids e l'è gnanca censurada per i s'cietin.

Wikipedia

Wikipedia l'è un'enciclopedia libera e portada inants apena de utents volontare. Ol so obietiv l'è de menar la cognossenza libera a tuts e in plussee lengue qe s'pœl.

I nosts Cinq Pilaster i è:

  1. La Wikipedia l'è un'enciclopedia e miga un regœier de informazion senza controll
  2. La Wikipedia la g'ha un pont de vista neutral e i informazion i g'ha de vesser verifegabei
  3. La Wikipedia l'è libera: tuts i pœl dar una man a scriver e la g'ha la licenza dobia CC BY-SA e GDFL
  4. La Wikipedia la g'ha un codex de comportament e tuts i g'ha de rispetar-s
  5. La Wikipedia la g'ha miga dei regolle fisse fœra dei 5 pilaster.

Una vox de scriver

Cossa s'pœl far?